LA FRONTERA AMB BARCELONA

Per aquest article recupero dos d’anteriors que vaig fer pel blog de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia, que portava l’enyorat Juan Manuel Fernández.

En tots dos casos es tractava d’intents de modificar la frontera entre Sants-Barcelona i l’Hospitalet en la segona meitat del segle XIX i començaments del segle XX. En primer lloc, hem de recordar que la frontera entre l'Hospitalet i Sants ja s'havia modificat en algun moment de les dècades de 1850 o 1860. En el següent mapa de 1850 veiem com la frontera era la Riera Blanca fins que en arribar a la Carretera de la Bordeta girava a llevant i no tornava a baixar fins uns metres més enllà (el Carrer de Parcerisa, aproximadament).

En segon lloc, també hem de tenir present que en aquella època, el creixement de Sants al llarg de les carreteres de Sants i la Bordeta havia donat lloc als barris de Collblanc i Santa Eulàlia, respectivament. Això també ho podem veure en el plànol anterior.

Un intent de segregar Collblanc i Santa Eulàlia (1872)

És en aquest context que hem d’entendre el següent text, de 1872. El document es troba a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, al Lligall 1185, i és l’inici d’un extens expedient que té l’explícit títol: “Segregación de parte del término municipal del Hospitalet y su agregación á Sans, reclamada por varios vecinos”. El document diu el següent:

“Escmo Sor. Los que suscriben, vecinos del pueblo de Hospitalet respetuosos a VE esponen: Que como la mayoría de vecinos tienen el honor de acudir á VE demandando sean segregados de dicho pueblo y agregados al de Sans.

Que son mayoría podrá VE convencerse si se digna cotejar el numero de vecinos que resultan de la adjunta lista con el de las firmas puestas al pié de la presente.

La segregación no perjudica en ningun concepto los intereses del municipio de Hospitalet (…). Por otra parte dentro del perímetro objeto de la segregación que luego se deslindará, no se sabe existan ninguna clase de bienes comunales, usos ni servidumbres públicas (…).

Desde luego llama la atención que las dos barriadas llamadas S. Eulalia y Coll-blanch al paso que distan muy pocos metros del caserío de Sans estan al contrario á la distancia de miles del de Hospitalet lo que da por resultado estar los vecinos de las espresadas barriadas siempre enterados de lo de Sans mientras ignoran lo de Hospitalet lo cual numerosas veces se ha traducido en haber vencido ó caducado los terminos para las reclamaciones, pagos de contribuciones y ejercicios de derechos á causa de la distancia sobradamente dificiles.

Ademas la deslindada demarcacion forma toda hoy dia parte de la parroquia de Sans asi que existiendo el registro eclesiástico en dicha parroquia, el civil les obliga á tener que pasar á Hospitalet. (…)

Hospitalet 4 de junio 1872”

Amb la petició hi havia una llista dels 108 veïns (caps de família) dels dos barris i una altra llista de 85 d’aquests veïns que recolzaven la demanda (dels quals 46 no sabien escriure).

Plànol de 1888 en el que es veu com el creixement de Sants està generant els barris de Collblanc i Santa Eulàlia.

Fins l’abril del 1874 no es va produir cap reacció per part de les institucions superiors, i es posen en contacte amb l’Ajuntament hospitalenc per tal que els informi d’aquesta petició. Hem de recordar que no només han passat gairebé dos anys sinó que ha hagut un gran canvi polític: el 1872 hi havia un règim democràtic mentre que el 1874 governen els més conservadors, arran d’un cop militar. 

La resposta del consistori local, del maig del 1874, fou molt contrària a la segregació: en primer lloc, reconeixia que 85 famílies eren la majoria de les 134 que vivien en aquelles “barriadas”, tot i que de les 85 signatures algunes no corresponien a caps de família, per la qual cosa potser la petició no era legítima; afirmava que d’aquesta part del terme procedia un terç dels ingressos fiscals, especialment “por los establecimientos industriales que allí hay”; finalment afegia que seria molt dolorós despendre’s de “la ermita bizantina”.

Des de la Diputació de Barcelona es demanà un padró dels veïns de Collblanc i Santa Eulàlia a l’Ajuntament de l’Hospitalet l’agost del 1874, el gener del 1877 i el novembre del 1879. En cap cas la institució local va respondre a aquestes demandes, utilitzant la tàctica de fer l’orni. I va anar bé, perquè finalment la Comissió de Governació de la Diputació va tancar l’expedient el novembre de 1880, argumentant que ni l’Ajuntament de l’Hospitalet enviava el que l’havien demanat, ni els peticionaris havien reclamat.

Collblanc a començaments de segle.

Un article a La Vanguardia (1903)

El segon document és de 1903. Una breu noticia publicada a la premsa, que més aviat es tracta d’un article d’opinió.

La notícia es troba a la pàgina 2 de La Vanguardia del 10 de juliol de 1903 i, com totes les edicions d’aquest diari, la podem consultaren línia.

Hem de recordar dues coses. La primera és que l’any 1897 Barcelona s’havia annexionat alguns dels municipis que la envoltaven, entre els que hi eren Sants i Les Corts. L’any 1903 s’estava gestionant l’annexió d’Horta, que es faria efectiva l’any següent. Sarrià es va mantenir independent fins l’any 1921. Per cert, l’any anterior a l’annexió de Sarrià, l’Hospitalet també va patir l’expansionisme barceloní, i va perdre les 900 ha de la Marina que tocaven al mar.

La segona, que per entrar productes en Barcelona s’havien de pagar un impostos, els anomenat “consums”, que es feien efectius en unes garites situades en les vies d’accés, anomenades “burots”. Com us podeu imaginar, tothom s’empescava les mil i una per no pagar-los, i fer una mena de contraban, el que a l’article anomena “matute”.

Doncs bé, a l’article hi ha un parell de fets que ens criden l’atenció. L’annexió de Sants per part de Barcelona, ha generat un gran creixement en el barri conegut com “mitja Galta”, que és Santa Eulàlia. Les raons d’aquesta onada constructiva s’ha de cercar, segons l’articulista a les facilitats que ofereix l’indret per al “matute”. Tanta gent es dedicava a això?

El pont de Riera Blanca sota les vies del tren, en una foto publicada en 1935.

La segona qüestió és la proposta que fa el periodista: posar la nova frontera entre Barcelona i l’Hospitalet des de Can Rigalt i baixant pel Torrent Gornal, és a dir, una ampliació de les annexions que s’estaven fent en aquells moments. El centralisme barceloní només tenia una manera de solucionar els seus problemes.

El document diu:

“La agregación á esta ciudad del término municipal de Horta y de la barriada de Vallcarca, que según dijimos contribuirá a obviar los obstáculos que impedían terminar algunas de las secciones del Acueducto Alto de Moncada situadas en aquél y para cuya construcción habíase de recabar la autorización del ministro de Obras públicas, desde el punto de vista fiscal, que es uno de los que se invocaron en el expediente al efecto instruido, nada resuelve.

Antes por el contrario, si en la actualidad se hace difícil la vigilancia de la línea para impedir el matute, cuando la agregación de San Juan de Horta y Vallcarca sea un hecho, lo será más todavía, debido á la situación topográfica de Sarriá, parte de cuyo término municipal invade los de San Gervasio y Las Corts.

Sin prejuzgar las razones que los vecinos de Sarriá tienen para oponerse á que dicha población sea agregada á Barcelona, es innegable que en tanto que dicha agregación no se efectúe, la vigilancia de aquella parte de la línea fiscal será por demás deficiente y el matute seguirá haciéndose por aquel punto en grande y en pequeña escala.

La prueba más elocuente de lo dicho es el rápido crecimiento de la barriada llamada de «Mitja Galta», situada en el término de Hospitalet y lindante con el de Barcelona, en la cual desde la agregación de Sans y demás pueblos de las afueras, se han edificado unas 60 casas á favor de las facilidades que la situación topográfica de ella ofrece para el matute.

La agregación de Sarriá y la rectificación del término de Hospitalet, tomando de él una faja de unos doscientos á trescientos metros permitiría establecer una línea recta, por el torrente Gornal «Can Rigalt» y «Torre de Marina» hasta el «Coll de Finestrells», que sin  aumentar el personal del resguardo que presta servicio de  vigilancia en aquella parte haría imposible por ella el matute.

Actualmente, y en mayor escala cuando el término de San Juan de Horta forme parte del de Barcelona, Sarria y Hospitalet seguirán siendo dos focos de matute, como lo fue el famoso  “Ninot” antes de la agregación de los pueblos de la afueras.”

Coneguda fotografia de 1960, aproximadament, de la frontera entre Santa Eulàlia i Sants, on podem veure el rètol del fielato, el burot en castellà, on es pagaven els "consums".

En resum, dues propostes d’agregar mig terme municipal (l’oriental) a Barcelona però d’inspiració diversa. La primera responia, sembla ser, a la voluntat de la majoria de la població de Santa Eulàlia i Collblanc. El segon ja formava part de l’expansionisme barceloní, que finalment farà dues queixalades ben grans al territori hospitalenc en 1920 i 1933.