lunes, 4 de julio de 2016

COM S’HA FET L’HOSPITALET? 150 ANYS DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA (1)



He tingut el plaer de ser el comissari de l’exposició “Com es fa una ciutat? 150 de planificació urbanística a l’Hospitalet” que es pot veure al Museu de l’Hospitalet entre el 7 de juliol i el 18 de setembre de 2016. Aquesta exposició pretén explicar el procés de disseny dels vials de la ciutat, fent un repàs de les principals formes i etapes de l’urbanisme hospitalenc. 


També intenta difondre la reflexió urbanística, mostrant com la creació d’espai urbà és un producte de cada època i de les relacions socials que s’hi desenvolupen; el resultat de la pugna d’interessos entre diferents agents, un dels quals som els habitants de la ciutat.

En resum, pretén que sapigueu perquè els carrers de l’Hospitalet són com són, i que us entrin ganes de participar en el debat urbanístic.

L’exposició està estructurada en unes parts que també utilitzarem en els següents articles, que volen acompanyar-la i ampliar-la.



1. El naixement de l’urbanisme modern

En 1860 és aprovat el Pla d’Eixample i Reforma de Barcelona proposat per Ildefons Cerdà (1815-1876). La proposta d’aquest enginyer i polític republicà no va ser la que guanyà el concurs municipal, però fou la que va imposar el govern. 

Pla Cerdà, elaborat en 1859.

L’impacte del debat urbanístic de Barcelona i del Pla Cerdà va ser tan gran que va provocar l’aprovació de la Llei d’Eixamples de desembre de 1861. L’experiència barcelonina també impulsà els projectes d’eixamples de moltes altres ciutats, com Madrid (1860), Bilbao (1863), Sant Sebastià (1864), Sabadell (1865), Elx (1866), Terrassa (1878), València (1884), etc.
L'Eixample de Bilbao és una barreja de radiocèntric i ortogonal.
A l’empara d’aquesta nova legislació, els germans Morat van presentar a l’Ajuntament de l’Hospitalet el primer pla urbanístic de la nostra història local. En l’acta municipal d’aprovació de la seva petició de setembre de 1863 es parla d’un carrer anterior, encara que no hem trobat la documentació concreta. Foren anomenats Migdia i Castillejos, noms que conserven encara avui.

Aquestes primeres iniciatives urbanístiques d’una mica més de 150 anys ençà han estat l’excusa per fer un recorregut a les nombroses iniciatives privades i públiques destinades a fer o modificar carrers i places a l’Hospitalet.



2. Abans dels plans urbanístics

Els primers carrers foren els camins i les carreteres. L’origen mateix de la nostra ciutat es deu a l’existència d’un camí. El primer nucli de l’Hospitalet sorgeix vers el segle XII al voltant d’un hospital construït a la vora d’un camí, d’origen romà; amb molta seguretat podem afirmar que es tractava de la Via Augusta. Aquesta carretera, al seu pas pel nucli habitat, va esdevenir el primer carrer de la nostra història, el Carrer Major, quan diversos edificis es van disposar a les seves voreres. En el segle XIX ens arribarà amb el nom de Carretera Provincial.

En aquest mapa, que és de 1800, aproximadament, veiem alguns dels antics camins. La Carretera Antiga del Prat apareix com Carretera del Gual dels Tarongers. La Carretera del Mig, com Carretera de la Barca.

De mica en mica, un grapat de carrers van sorgir amb una disposició més o menys paral·lela i perpendicular a aquest vial, producte del successiu alineament de les cases. Es tracta de Xipreret, Sant Roc, Eures, Canal, Centre, Santa Bàrbara, Molines, Parral...
En aquest dibuix que va fer Valentí Julià pel Museu de l'Hospitalet, podem veure com era el poble vers 1715. A l'eix principal del Carrer Major s'afegia un altra de perpendicular que correspondria al Carrer Xipreret.

Més enllà del petit poble, per l’allargat terme municipal de 20 km2 entre Finestrelles i el mar, foren creats diversos camins. Paral·lels a la costa, procedents de Barcelona i Sants, ens travessaven la Carretera a Madrid (actual Carretera de Collblanc), la Travessera (Travessera de Les Corts, de Collblanc i Carrer Antiga travessera), el camí de Sant Joan (Avinguda Josep Tarradellas, Carrer del Bruc i de Sant Joan, etc...), l’esmentada Carretera Provincial (Carrer Santa Eulàlia, Prat de la Riba i Major), el Camí del Mig (Carrer Aprestadora i Carretera del Mig) i l’Antiga Carretera del Prat (avui només es conserva un petit tram a la Marina).

En sentit mar-muntanya podem destacar el Camí de la Vallparda (Carrers Mistral, Vallparda i Creu Roja), del Molí i la Fabregada, de la Farola (Carrers Miquel Romeu, Campoamor i Miguel Hernández) , de la Processó (més o menys l’actual Avinguda Mare de Déu de Bellvitge) i de la Marina-Feixa Llarga. N’hi havia molts més camins i cada un pot haver tingut més d’un nom.

En el mateix sentit mar-muntanya, les rieres i els torrents, gairebé sempre sense aigua, també han estat utilitzats com vies de comunicació. Es tracta de, de llevant a ponent, la Riera Blanca, el Torrent Gornal, la Riera dels Frares, de la Creu i de la Vall del poble (o de l’Escorxador). Les sèquies del Canal de la Infanta també afavorien la penetració al llar de la Marina, encara que podien ser un obstacle en la comunicació est-oest.
Fragment corresponent a la Marina de l'Hospitalet del plànol del Canal de la Infanta de 1908. Podem veure la densa xarxa de camins, sèquies i rieres, de vegades coincidint.

Al llarg d’aquests camins i rieres es construïren cases i gairebé tots ells han deixat petjada en el nostre plànol actual. Els podem identificar pel nom, ja que conserven “torrent”, “riera”, “camí” o “carretera”. També es poden detectar pel seu traçat sinuós.



3. Els primers plans

3.1. La primera tongada, fins 1896

Com hem comentat abans, a partir de la llei de 1861, el desenvolupament urbanístic es feia a partir de propostes presentades a l’Ajuntament, que havien d’anar acompanyades d’un plànol i una documentació en la que es deien algunes de les característiques de la nova zona urbana. La majoria foren iniciatives privades: els propietaris traçaven els carrers en les seves parcel·les i demanaven el permís a l’Ajuntament, que normalment i amb algunes correccions, el concedia. A més, ells mateixos proposaven el nom dels nous carrers i solien posar el seu cognom a algun dels carrers que creaven.

La Llei d’Eixamples fou modificada en 1864, i la nova situació fou aprofitada pel Marquès de Castellvell, que proposà l’any següent la creació del Carrer de l’Església en la seva cèntrica parcel·la. També s’aprofità del trasllat del cementiri que hi havia a la sagrera del temple cap a les noves instal·lacions de Les Planes.

El projecte del Carrer Església en un plànol de 1865. Es veu el traçat amb dificultat, amb dues línies de punts. Existien el Carrer Major, la Carretera Provincial (actual Prat de la Riba), el Carrer del Centre i la Riera de la Creu. Font: SALMERÓN, I. "El carrer Església", Progrés, núm. 86, juny 1992, pàg.18.




Una nova modificació de la Llei d’Eixamples, aprovada en desembre de 1876 , va tenir molta més influència en el desenvolupament urbanístic de la ciutat. A partir de 1877 va haver un degoteig constant de peticions d’urbanització. En aquell any Clotilde Balcells va demanar el permís per crear un carrer perpendicular a la Carretera Provincial a l’alçada del Pont de Matacavalls. No sabem si es tracta de l’actual Carrer Sant Josep o del Carrer Muntanya...

Aquell mateix 1877, Alodia Salvador i Josep Maluquer van promoure una altra petita urbanització al barri de Santa Eulàlia. En la memòria justificativa diuen: “así como en la edad media, en donde se construia un templo, allí se construia de seguro un pueblo, en el siglo actual ha variado completamente puesto que allí donde se contruye una fábrica es seguro que se construiran casas formando primero una barriada y luego despues un pueblo

També de 1877 és la petició de Miquel Masanet per crear un carrer que correspondria probablement a l’actual Sant Antoni. En 1878 s’obrí el Carrer Perutxo, actual Roselles, al Centre com l’anterior. 
Plànol de la petició d'urbanització del Carrer Perutxo, actual Roselles (1878). Font: Arxiu de l'Hospitalet

La petició de Josep Salat d’obrir un carrer en 1886, probablement l’actual Castelao, fou la primera d’un seguit al barri de Santa Eulàlia. En el mateix any Pau Rodés creà l’actual Carrer Comerç. En 1889, Onofre Muns demanà permís per obrir les actuals Muns, Dr. Flemig i Josep Anselm Clavé. En aquell mateix any Francesc Elias proposà la creació de l’actual Carrer General Prim.

En realitat, tots aquests projectes inicials corresponen només a trams dels carrers actuals. El que passava era que un cop fet un primer traçat, les següents peticions havien de seguir els vials ja existents.

Les iniciatives públiques foren escasses i afectaren només la Vila Vella. En 1869 va haver un projecte propi dels temps revolucionaris que es vivien. A les terres de l’Església es va voler crear un petit eixample on es localitzarien edificis per oferir serveis públics. No va reeixir, com la Revolució.

En 1883 sí que es va portar a terme un eixample d’iniciativa pública i que el podem considerar la imitació local del Pla Cerdà: sorgeix com una prolongació del casc urbà tradicional, amb una forma ortogonal. El seu autor va ser l’arquitecte municipal Francesc Mariné (1845-1902), que també fou el dissenyador de l’edifici de l’Ajuntament una dècada més tard. 
Dibuix de l'Hospitalet en 1900, realitzat per Valentí Julià. Veiem els carrers de l'Eixample del Mercat molt poc ocupats.A la dreta, els carrers Església i Roselles. A la part superior, el nucli antic de l'Hospitalet, amb una forma semblant a un trapezi.

Es tractava de 3 carrers longitudinals (els actuals Rossend Arús, Príncep de Bergara i Sant Roc) i 4 de transversals (els actuals Josep Prats, Provença, Josep Maria de Sagarra i una altra que havia de dir-se Bellavista però que no va arribar a desenvolupar-se arran de la instal·lació del Carrilet en 1912). Al mig del projecte s’hi preveia una placeta per a un mercat, motiu pel qual en fou conegut com “l’Eixample del Mercat”.



Aquest article és el primer d'una sèrie. Si voleu llegir el segon, cliqueu aquí, i si voleu llegor el tercer, cliqueu aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario