La Farola havia estat hospitalenca fins l’annexió de 900 ha del terme del nostre municipi per part de Barcelona en 1920. I havia format part de la vida quotidiana de bona part de la població de la ciutat, especialment a l’estiu, quan la seva platja era visitada amb freqüència. Avui és un edifici força desconegut, però també sorprenent i interessant.
 |
| El Far en 2016 |
La Torre del Cap del
Riu
El far es va construir a
sobre dels fonaments d’una petita fortalesa o torre defensiva, construïda vers 1567 a la vora de la desembocadura del riu Llobregat. Defensiva contra qui?
Contra els corsaris del nord d’Àfrica.
Situem-nos. La Corona
Hispànica és en guerra contra l’Imperi Turc, i una forma de fer-la és amb
corsaris, pirates més o menys al servei dels respectius monarques. Les costes
són atacades per aquesta barreja de delinqüents i soldats, que maten, roben i
segresten.
 |
| Un dels plànols que va fer Nicolau de Credensa al voltant de 1580. La primera representació de la Torre del Cap del Riu. Ja veiem que és cilíndrica i amb un edifici afegit. |
L’atac dels corsaris a la
zona del Besòs i el Llobregat el juny de 1564 va ser l’impuls definitiu perquè
les institucions catalanes i barcelonines encarreguessin la construcció d’una
torre de defensa a la desembocadura del Llobregat. El riu facilitava els atacs
terra endins, proporcionava aigua potable als pirates i un amagatall per
esperar els vaixells que entraven o sortien de Barcelona.
La Torre es va construir
entre 1566 i 1568.
 |
| Mapa de 1612 |
Inicialment, tenia una guarnició de sis homes i sis canons.
Durant els segles XVII i XVIII, la fortalesa també va jugar un paper en les
diferents guerres que va patir el país. Sabem que les tropes castellanes la van
destruir en 1641 i 1651. Les tropes borbòniques la van prendre en 1697, 1705,
1706 i 1713.
 |
| La Torre del Cap del Riu en un plànol del setge de Barcelona de 1697 |
A partir de 1735, tenim constància
de l’existència d’un hostal i una taverna de la Torre del Cap del Riu. De fet, l’hostal
va desaparèixer en 1740, però la taverna va subsistir fins la dècada de 1830. Això
ens mostra que l’indret era freqüentat per diverses persones, com ara
agricultors i pescadors. La funció defensiva, però, es mantenia en la dècada de
1780, quan Francisco de Zamora, en la seva descripció de la Marina de Sants,
deia:
"i en territorio del Lugar del Hospitalet [tiene] una torre antigua con dos cañones artillería i un Destacamento para defender aquellas costas"
 |
| Torre del Cap del riu Llobregat, aquarel·la d'Adolphe Delamare de l'any 1826. Veiem que la Torre és en ruïnes. |
El far
L’antiga fortalesa va
servir per aixecar un far en 1852. El nou Estat liberal començava a ocupar-se de les infraestructures bàsiques, i el 1847 es va aprovar un Plan General para el Alumbrado Marítimo de las costas y puertos de España e islas adyacentes en el que es proposava la construcció més d'un centenar de fars.
 |
| Revista semanal de agricultura, 19 de gener de 1852 |
Per què en aquest lloc? Perquè el Llobregat
dipositava grans quantitats de sorra en la seva desembocadura (l’existència del
Delta n’és la prova) i calia avisar als vaixells del perill d’embarrancar-hi. En
les primeres dècades del segle XX es va pujar un pis en el cos cilíndric de l’edifici.
Per cert, és molt probable que la seva forma sigui conseqüència del seu origen.
 |
| Fotografia de 1897 |
A la Platja de la Farola,
com era coneguda popularment, hi va haver una vida molt animada entre 1850 i 1950. Tenia
un poblament permanent, amb les famílies de pescadors, les que treballaven i
vivien a la fàbrica de productes químics de Boada i Buigas (entre 1885 i 1912,
aproximadament) i a les masies properes (Ca la Puda, Can Pelican, Cal
Pebrot, etc).
En una descripció dels nuclis barraquistes de Barcelona, de 1922 (dos anys després que la zona del Far
passés a ser terme barceloní), el director de l’Institut Municipal d’Higiene,
Dr. Pons, escrivia:
BARRACAS DE LA FAROLA (junto a la Puda). 80 barracas de construcción muy ligera, la mayoría de cañas y esteras. Todas ellas son propiedad de los propios moradores. Están emplazadas en terreno marítimo y a pesar de lo cual pagan una especie de censo anual que oscila en 5 pesetas al mes por barraca. Cuida del cobro don… (a) el Pebrot. Utilizan un pozo para agua de bebida, y para el lavado de las ropas. Disponen de retrete en cada barraca, y arrojan las excretas al mar. Hay algunas que tienen un pequeño jardín. Son pescadores.
A més, rebia la visita de
molts grups familiars i d’amics de l’Hospitalet que tenien com a destí
preferent en les excursions dels dies festius aquesta platja, a la que s’arribava
per un camí, conegut com la Carretera de la Farola, que partia del poble pel
que avui són els carrers Miquel Romeu i Campoamor. També atreia visitants, una font
coneguda com la Puda, que era com un petit balneari.
El que és molt visible en plànols i fotografies és com el Far era a uns quants metres de la costa, fins que en les primeres dècades del segle XX el litoral va començar a recular. Vers 1960, el Far era en una mena de península, endinsat en el mar.
 |
| Fotografia de 1907 |
 |
| El Far en 1965, 1984 i 2015 |
En la dècada de 1960
començaren les grans transformacions al voltant del Far: l’espai agrari és
substituït per l’ús industrial de la Zona Franca i, més tard, per l’ampliació
del Port de Barcelona.
 |
| Fotografia de 1973, amb la Zona Franca en expansió. El Far és en una petita península, a l'angle inferior dret. |
 |
| La zona del Far en 1987. L'ampliació del Port de Barcelona gairebé hi arriba. |
Fins i tot, el Far ja no és al Cap del Riu des del 2004,
quan es va desviar l’últim tram del Llobregat.
Avui és molt difícil d’apropar-se
i gairebé impossible d’accedir-hi. Les zones portuàries tenen l’accés molt
restringit i els fars depenen del govern espanyol. Tanmateix, encara que avui és de Barcelona, la Farola
continua formant part del patrimoni hospitalenc i és un vestigi de la història de
Catalunya en la que s’hauria de fer una intervenció arqueològica.
En relació al Far he
sortit un parell de cops per la tele. El primer, a la Televisió de l'Hospitalet.
El segon, a El Vespre a la 2, de RTVE.
El segon, a El Vespre a la 2, de RTVE.
Muchas gracias. En los años 60 me llevaban mis padres allí durante el verano. Qué grandes recuerdos ha despertado en mi. He intentado acceder en un par de ocasiones pero el vigilante (cumpliendo órdenes) no me ha dejado pasar
ResponderEliminarjo hi anava amb els avis i els pares i tiets els diez de festa a banyarnos i podiem anar tots en la camioneta del avi perquenosortiem a carretera que per carretera no podía circular amb gent ala Caixa nomes es podía fer el18 de juliol per gentilessa del regim i anavem a Castelldefels
ResponderEliminarQuan fa anys n' hi ha que no van voler que La Farola anés a Barcelona es van quedar sols. Ara els fills dels nacionalistes espanyols volen tornar a recuperar-la. Per què ara li ve l' alcaldessa de voler més terreny?. Doncs per fer més pisos, més ciment, més espanyolització. Quan aquesta noia Marín no havia nascut nosaltres ja hi havíem anat. Tinc fotos de llavors, que per cert era a un altre lloc i la van fer córrer més cap al mar. La meva família com.la de molts hospitalencs hi havien anat per aprendre a nedar. Fa molts anys que vaig escriure que l ' Hospitalet tenia la densitat més gran de la nació catalana i de les més d' Europa. Manera de solucionar-ho? Fer menys pisos i deixar més terra lliure. Doncs no. Afagar terreny per esponjar momentàniament però fer tot seguit més construccions. Si són tan llestos per què no reclamen els terrenys de can Barça que també eren de l' Hospitalet.?. Ah no. Aquí no s' hi podria construir. Sempre és el mateix. Tinc un amic i un conegut que van anar a la conferència, per dir alguna cosa de la Marín, naturalment amb invitació. És clar són gent amb molts diners i quan necessiten algun favor doncs, de seguida s' arregla allò que estava espatllat. Mira noi. Ja està. Vaig estar dinant amb ells abans d' assistir a la conferència. I tornaré a fer-ho divendres que ve i m' explicaran les "idees" per mantenir la indaciable construcció-destrucció de l' Hospitalet. Només cal mirar l' Agda Carrilet per veure els nombrosos pisos que fan. Amb la qual cosa van augmentant la densitat. Enlloc de ser una ciutat inevitable s' ha convertit en una ciutat inhabitable. Tot aquest escenari escènic tan sols una maniobra de distracció. L' Hospitalet ja va néixer mamgirbada, però amb el franquisme la va tocar de mort. Però els seus fills ideològics enlloc de desmuntar la febre franquista, l' han acabat de rematar, fent molts més pisos que els antecessors. Han rematat la feina d' espanyolitzar un poble català amb un suburbi de Barcelona. No crec que la Barcelona de la Colau sigui tan ruca com per deixar-se prendre un tros de ciutat perquè la veïna li' n demana un tros. Com a bons nacionalistes que són ambdues, lluiten per la terra que cada ciutat reclama com a seva. Ja veurem com acaba la història de l' enfadós, però a partir de deu dies ja tornarem a escriure més notícies sobre l' afer de la Farola de Barcelona.
ResponderEliminar